L’exemple dels mestres budistes davant els drets humans

Article de Lluis Nansen Salas

Quan meditem, per deixar passar els pensaments, ens hem de saber desprendre de les coses mundanes, però això no vol dir que ens haguem de tornar indiferents al que passa al nostre voltant. Si anem pel carrer, i veiem una persona que cau a terra, seguim el nostre impuls d’atendre-la i ajudar-la, deixem que la nostra compassió s’expressi lliurement. Si un amic té problemes, l’escoltem i tractem d’ajudar-lo, l’emparem amb la nostra compassió. El mateix passa quan el que ha caigut, quan el que té problemes, és tot un poble.

Grans mestres budistes ens han ensenyat a no mirar cap una altra banda, davant de les injustícies. El Dalai Lama no va mirar cap a una altra banda, quan eren trepitjats els drets del poble. Thich Nhat Hanh no va mirar cap a una altra banda, quan eren trepitjats els drets del poble. Taisen Deshimaru no va mirar cap a una altra banda quan eren trepitjats els drets del poble. Els bosdhisattves de tots els temps no han mirat cap a una altra banda quan han deixat de respectar-se els drets humans, i s'han entregat al poble per avançar pacíficament, sense odi, sense violència, perquè aquesta és l’expressió de la seva gran compassió. Els bodhisattves no es deixen confondre per les paraules dels poderosos que justifiquen els seus abusos, saben que el seu lloc és sempre al costat del poble. Caminen amb el poble sense por, no tenen por de ser lliures.

 

Etiquetes: LLuis Salas

Imprimeix