La postura de zazen

IMG_3916

Seiem damunt del zafu (coixí)  amb les cames creuades. En lotus, posem el peu dret sobre la cuixa esquerra, i després el peu esquerre sobre la cuixa dreta. En mig lotus, posem el peu dret sobre la cuixa esquerra, i ho alternem. El pes del cos recolza sobre tres punts: els genolls, que empenyen el terra, i el perineu, que pressiona sobre el zafu. La columna vertebral està ben dreta i vertical. Estirem bé l’esquena, les espatlles ben relaxades. La barbeta entrada, la nuca ben estirada. Empenyem la coroneta cap al cel. La boca està tancada i la llengua en contacte amb el paladar, on comencen les dents incisives, cosa que permet calmar el diàleg intern. Els ulls, entreoberts, miren davant nostre, cap a terra, a la distància d’un metre, sense fixar la vista en res en particular.

La respiració

Respirem tranquil·lament pel nas, amb plena consciència, és a dir, atents com un tigre a l’aguait, a cada respiració. Inspirem naturalment, i expirem suaument, llarga i profunda fins a sota el melic. Evitem qualsevol judici sobre la nostra respiració –lenta o ràpida-, la nostra respiració és tal com és.

Amb la pràctica s’anirà instal·lant una expiració suau, lenta, calmada, llarga i profunda, que empeny la massa abdominal cap a baix, i que crea una concentració d’energia a la zona anomenada kikai-tanden (oceà d’energia), situada sota el melic. Al final de l’expiració, la inspiració es fa de forma natural. Els mestres comparen la respiració zen al mugir d’una vaca, o a l’expiració del nadó quan crida tan bon punt ha nascut.

Aquesta respiració abdominal natural ens ajuda a tenir una visió més justa de la realitat, ja que aquesta deixa de ser percebuda a través del prisma de la nostra imaginació. Percebem clarament que la respiració és el lligam entre el cos i la ment i, a la vegada, que només és vent.

L’estat de la ment

Deixar passar els pensaments, les imatges, els records que apareixen durant zazen, com núvols en el cel, sense intentar retenir-los, o mantenir-los, ni perseguir-los. La pràctica del zen no es basa en res: no hi ha visualitzacions, no ens concentrem en cap objecte, res, res de res... només res i per res, o per tot l’univers, per la vida.

Deixar que zazen faci zazen

La nostra força vital no ha de ser ni massa relaxada, ni massa tensa. El que és important és que es mantingui completament en estat de despertar. La meditació zen és un esforç sense esforç: acceptar de no fer res en especial, ni físicament ni mental, per tal que la ment retrobi la ment. En les nostres vides, segons les circumstàncies, sempre estem a punt per fer moltes coses; despullar-nos de tots els “fer”, és trobar la condició normal de la ment.

 

Imprimeix Correu-e