Teisho per al Shinzan

Teisho per al Shinzan

Sovint veniu de lluny per participar en aquestes cerimònies. Aquestes cerimònies expressen la importància vital de la recerca de la veritat última, que dóna sentit real a la nostra vida.

Quan va rebre a Bodhidharma, l’emperador Liang li va preguntar:

-Quin és el punt fonamental de la veritat santa?

I Bodhidharma va respondre:

-Vast, buit i obvi, no hi ha res que sigui sant.  

En buscar la Via de l’alliberació, volem veure la realitat última. Però si és per alliberar-nos de les causes del sofriment, ¿aquest desig no corre el risc d’esdevenir un sofriment encara més greu?

I a més a més, creure que podrem agafar la veritat última, no és il·lusori?  Si ho aconseguíssim, ja no seria la veritat última, i aquesta hauria perdut el preciós poder de guiar-nos més enllà de nosaltres mateixos.

Així, deixem sempre oberta la gran porta del Dharma, que dóna a l’infinit, en veure la vacuïtat de totes les fabricacions mentals. És el que Bodhidharma ensenyà a l’emperador. La veritat santa, alliberadora, és kakunen musho: vasta, buida i òbvia. Si l’emperador, aferrat als mèrits de la seva pràctica, no ho va poder comprendre, altres, a continuació, ho pogueren veure i transmetre. Molt abans, Shakyamuni havia revelat als seus primers deixebles les Quatre Nobles Veritats, com l’essència del Dharma que ell havia comprès. Però si practiquem aquest Dharma amb un esperit d’obtenció, o pitjor encara, si creiem haver-lo comprès, ens n’allunyem.

El Mestre Tosan, igualment, va declarar: “Tinc un mal costum: mai m’he preocupat de les Quatre Santes Veritats.” Aleshores, el Mestre Ungan li va preguntar: “Tot i així, et sents joiós?” I Tozan va respondre: “Seria fals dir que no estic joiós. És com si hagués trobat una perla brillant en un femer.”

Per a despertar, cal abandonar la veritat última, perquè aquesta està més enllà del que és aprehensible. Fins i tot, dir que és inaprehensible ja és dir massa.

Així, durant aquest ango d’hivern, ens asseiem en zazen i fem realitat la ment vasta, que no separa petit i vast, temporal i definitiu, i que veu l’evidència d’aquesta no-separació.

Però com que sempre hi ha un més enllà del límit de les paraules i dels pensaments, l’últim no és mai veritablement l’últim. És per aquesta raó que mai acabem d’intentar expressar i practicar allò que no pot ser agafat. I fins i tot si no podem veure la veritat última, sí que som vistos per ella. És ella que aclareix les nostres il·lusions i ens ajuda a tallar els nostres aferraments.

Ja no hi ha més etapes a recórrer: sense saber-ho, i des de sempre, ja hem arribat.

Només ens queda viure i compartir això per la felicitat i l’alliberació de tots els éssers. Aleshores la pràctica amb un esperit generós esdevé un camí joiós, que cada dia és realització del Dharma

Podem dir com el mestre Dogen:

“Sóc massa idiota per esdevenir un Buda, però espero ser un monjo que ajudi els altres a passar a l’altra riba.”

I llavors, quina és la diferència entre aquesta riba i l’altra riba?

Us desitjo un bon viatge a tots en el camí del Nirvana, on, com deia el mestre Yoka: “Només juguen junts els que estan realitzats.”

I ara ja heu fet prova de la vostra gran amabilitat.

Us prego que tingueu cura de vosaltres mateixos.  

Roland Yuno Rech

Gyobutsuji, 26 de febrer de 2013

Cerimònia de Shinzan al Temple zen Gyobutsu Ji de Niça, França, el 26 de febrer de 2013, en què Roland Yuno Rech ha estat instituït abat del Temple GyobutsuJi, en successió del mestre Taisen Deshimaru, abat fundador.

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline