Fer els Vots, és ser realista?

Mondo amb Roland Yuno Rech – Grube Louise, Maig 2014

- P. : Quan llegeixo la traducció dels Quatre Vots del Bodhisattva, penso que no és gaire realista…

- R.Y.R : És cert! No és gens realista! Aquests vots expressen un ideal que és completament irrealitzable (i per això és un ideal), i que simplement el que fan és assenyalar una direcció.  Però si pensem profundament en el Primer Vot de salvar tots els éssers sensibles, és evident que per a un individu és impossible acomplir aquest Vot. Aleshores, quan fem aquest Vot, què vol dir això, malgrat tot, malgrat aquesta impossibilitat de realitzar-lo?

Per començar, significa que no és que creguem que nosaltres mateixos puguem salvar tots els éssers, sinó que podem ajudar-los a alliberar-se dels seus sofriments. Podem ajudar-los a entrar en la Via de la pràctica, que els permetrà realment alliberar-se per si mateixos dels seus propis sofriments.

Quan sentim “tots els éssers”, això significa que no hem de discriminar entre els éssers que estimem, que ens són pròxims, o simpàtics, i els altres. Sovint tenim tendència a sentir fàcilment compassió i benvolença envers les persones que estimem. Però el Bodhisattva sent un amor universal, això vol dir que no discrimina entre les persones o els éssers.

Després, podem observar quins són els nostres límits per tal de realitzar això, i és molt interessant!  Al meu entendre, és un dels millors criteris de comprovació del Despertar: veure fins a quin punt sóc capaç de sentir compassió, benvolença cap als éssers que no conec, o fins i tot, cap a aquells que em són hostils, en el cas que n’hi hagi. És que realment puc fer el vot d’ajudar tots els éssers sense escollir? I això es converteix de cop en una molt bona pràctica, i en una bona observació de “en quin punt em trobo jo mateix” en la pròpia Realització. I en aquest moment, coneixerem ràpidament els nostres límits... Però sobretot no ens hem de culpabilitzar per això...

Això és vàlid per als Vots en general: és a dir, que són tan immensos que, forçosament, comparat amb els vots que fem, la nostra pràctica ens sembla sempre insuficient. Però això no ens hem de sentir culpables, ni dir-nos: “Sóc un mal bodhisattva, sóc completament inútil.” Això no estaria bé, ja que tot sentiment de culpabilitat és un sentiment d’odi envers un mateix, que va contra el precepte budista de “no detestar”... també hem de ser benvolents envers nosaltres mateixos.

De manera que la conclusió sobre això és que, de fet, aquest Vot ens estimularà a fer al màxim que puguem cada dia en aquesta direcció, en la mesura del que puguem fer.

Després, quan parlem de “salvar tots els éssers”, què vol dir “salvar-los”? En el budisme, això vol dir “despertar”. Ara bé, ningú pot despertar una altra persona. Ni tan sols el Buda pot donar el despertar a una altra persona. Podem ajudar els éssers a despertar per si mateixos, això és tot.

Finalment, cada vegada que em fan aquesta pregunta, sempre cito les paraules del mestre Eno, el Sisè Patriarca. Unes paraules que a mi m’impressionen molt, diu: “Jo, Eno, sóc incapaç de salvar ningú, sigui qui sigui.” I tanmateix, va ser un gran Mestre... “Jo, Eno, no puc salvar ningú, però els éssers poden ser salvats per la seva pròpia naturalesa de Buda”. I, per tant, això ens confirma que ell, tot i ser el gran Mestre que va ser, el seu poder es limitava a fer despertar aquesta Naturalesa de Buda, a estimular en cadascú el contacte amb la seva pròpia Naturalesa de Buda.

I què és el que millor pot realitzar això? El mateix zazen. Per tant, al cap i a la fi, el paper d’un Bodhisattva és el de compartir la pràctica de zazen amb els altres i de fer venir ganes als altres de practicar, estimular en els altres el que s’anomena bodaishin, l’aspiració al Despertar, que ens motiva a venir a fer zazen. 

Els altres tres Vots estan lligats al Primer i són la conseqüència normal del primer Vot.  Ja que per realitzar aquest Primer Vot, que és fonamental, ens cal trobar l’arrel de tots els bonno, de totes les causes de sofriment, experimentant-los en nosaltres mateixos. Quan parlem dels bonno, el millor terreny d’experimentació és un mateix, ja que tots nosaltres tenim aferraments, més o menys desenvolupats, i si ens concentrem a posar remei als nostres propis bonno, això és un bon exemple per als altres, i estimula els altres a fer el mateix. Però sobretot, ens dóna la saviesa relativa, que anomenem “mitjans hàbils”, per a guiar els altres en aquest Camí de resoldre els propis aferraments.

A continuació, quan parlem “d’estudiar tots els Dharmes, tots els ensenyaments del Buda”, no es tracta, evidentment, de convertir-nos en uns experts en budisme, o en una mena d’enciclopèdia budista, sinó de trobar en la immensa saviesa de Buda, expressada a través de tots els seus ensenyaments diversos i variats, els mitjans per a desenvolupar nosaltres mateixos la nostra pròpia saviesa per ajudar els altres.

I finalment : « Per perfecta que sigui la Via de Buda, faig el vot de fer-la realitat» : aquí, el punt és que la Via, no és només el Camí, és la Via en tant que bodhi, en tant que Realització, en tant que Despertar, no només per a mi mateix, perquè és només en fer realitat el Despertar que som més capaços d’ajudar els altres. 

I hi ha una diferència entre el que anomenem el Despertar d’un Buda en relació al Despertar d’un Bodhisattva. Hi ha una espècie de graduació en el despertar. Hi ha “petits despertars”: cada vegada que aclarim una il·lusió i la deixem anar, és una forma de Despertar. I comprendre’s un mateix més profundament és Despertar. Però el Despertar d’un Buda perfecte, és el Despertar que inclou el que s’anomena omnisciència (o coneixement de tot i de cada cosa). El Buda, donat que és omniscient, comprèn tota la realitat, i li és fàcil ajudar els éssers. Això em fa pensar en el Mestre Deshimaru, que es va fer comprar l’Enciclopèdia Britànica en 20 volums, i deia: “S’ha d’estar al corrent de tot, no cal ser especialista en cada tema, però estar una mica al corrent de tot.” En efecte, un Bodhisattva, un Mestre Zen, ha de conèixer moltes coses per poder parlar amb els altres. Un Bodhisattva ha de ser capaç de comprendre els diferents problemes que tenen les persones, en les diferents categories socials, les diferents professions, etc.  Com més coneixements desenvolupem, més capaços som de comprendre el món i els éssers.

Aquesta és la raó pràctica, però també hi ha una raó mística: és el fet que un Buda perfecte és, de fet, unitat amb tot l’univers. De manera que, literalment, és tot l’univers. És a dir, la seva omnisciència és que ell és totes les coses.

Espero que això no us desanimarà a fer els Vots de Bodhisattva. Feu el pugueu, cada dia. 

 

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

We use cookies on our website. Some of them are essential for the operation of the site, while others help us to improve this site and the user experience (tracking cookies). You can decide for yourself whether you want to allow cookies or not. Please note that if you reject them, you may not be able to use all the functionalities of the site.