Desfer els nusos

feuilles

Sesshin de Pégomas, novembre de 2011

En el ShobogenzoZuimonki, el Mestre Dogen cita les paraules d’un home savi: “Posar remei als desordres de la vida política, és com desfer un nus d’un cordill, o d’una corda. No tingueu pressa. Comenceu a desfer el nus només després d’haver-lo examinat en detall, d’haver-lo examinat profundament.”

Aquesta cita ha suscitat la següent pregunta en el mondo:

P: En relació als nusos de què parlaves, he pensat: per què aquests nusos que vénen regularment, no es dissolen tots alhora, igual que es desfan quan estem tranquils?

RYR: Si practiquem zazen profundament, en el mateix moment d’aquesta pràctica profunda, ja no hi ha nusos. Es dissolen de manera immediata, pel simple fet que no tenen substància. Si no es desfan, és perquè els mantenim, perquè els seguim estirant...

P: Sí, en la vida de cada dia es van presentant nusos, però en zazen, d’acord, hi estic d’acord.

RYR: Posem energia, creem una contradicció, un conflicte, deixem d’harmonitzar-nos amb la realitat i, de cop i volta, es produeixen nusos. En zazen posem tota l’energia en la pràctica de l’instant present, cos i ment en unitat, i ja no ens queda energia per a fabricar nusos.

Però el problema en la vida quotidiana, és que reneixen els nostres vells hàbits mentals, reapareixen. Encara que durant zazen haguem experimentat quelcom diferent, sovint no n’hi ha prou, perquè hi ha influències antigues, els bonnos, els karmes antics, que han produït una espècie d’empremta que, encara que no tingui substància, és a dir, encara que pugui ser transformada i que pugui ser abandonada, té, tanmateix,  una existència com a fenomen, una existència,per bé que impermanent.  I no es pot evitar que torni, que es reprodueixi. I quan això passa, l’únic que es pot fer és practicar gyoji constantment, al màxim de temps possible, és a dir, tornar a la pràctica dels estats de la ment de zazen en la vida quotidiana, com més millor. És el que jo anomeno, si vols, un despertar sobtat, i una pràctica progressiva que ve després. En el zen hi ha moments de total unitat amb la vacuïtat, amb la realitat tal com és. I en aquest moment ja no hi ha nusos, ja no hi ha ningú que faci zazen, com deies abans, ningú que fabriqui nusos. Però això no dura, aquest és el problema.

En canvi, el que sí que pot durar és la pràctica que, cada vegada que practiquem –en la vida quotidiana no cal que sigui forçosament fent zazen-, essent veritablement un amb el propi cos, amb l’acció que estem fent, o amb l’activitat del moment present, restableix aquest contacte amb la realitat tal com és, aquest retorn a la condició normal. I això contribueix a esborrar les empremtes lligades als nostres hàbits mentals passats, als nostres vells karmes.

Però és cert que això no és suficient per a comprendre d’un sol cop alguna cosa. Evidentment, si la comprensió és profunda, això facilita el fet d’esborrar les empremtes. Com més profunda és la comprensió, menys útil és la feina de tornar  a la pràctica constant.

 

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix