La vacuïtat

-Ens podries parlar de la vacuïtat?

R: Si pogués definir la vacuïtat, ja no seria la vacuïtat. Hi ha molts tipus de vacuïtat. La vacuïtat en si no existeix. La vacuïtat és sempre en relació a alguna cosa, no existeix independentment dels fenòmens. Els fenòmens són impermanents, només existeixen en les relacions d’interdependència. No tenen substància fixa, per això diem que són buits de substància. Si ens observem a nosaltres mateixos, constatarem que estem buits d’ego. En nosaltres hi ha una absència d’ego substancial, res que puguem agafar en el fons de nosaltres, i que puguem dir: “això sóc jo”. Hi ha fenòmens, pensaments, també podem tenir pensaments sobre nosaltres mateixos, considerar la nostra personalitat, i dir-nos: “Jo sóc així, o sóc aixà”, però això són construccions mentals. Darrere de tot això, en el fons, no hi ha substància. És per això que l’ego és vacuïtat. Els fenòmens apareixen del fons de la vacuïtat. Passa el mateix amb tot, absolutament amb tot. Si dic “jo” és perquè hi ha un “tu” davant de “jo”. Si tu no ets davant meu, el “jo” no vol dir res. El “jo” només existeix en relació a un “tu”. Som éssers de relacions, des de les amebes, les formigues, els éssers humans, fins a les galàxies. I és això el que és meravellós!

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.