Por i no-por

Què és la por ?

R : La por és una emoció,  un trastorn. És curiós, la primera vegada que vaig sentir el mestre Deshimaru parlant en públic, en una conferència, va ser per dir: “Heu de tenir por, por de l’ordre còsmic,” aquest era el seu discurs. I més tard, gairebé l’última vegada que el vaig sentir parlar, va dir: “No heu de tenir por.”  La por no té valor per si mateixa, hi ha molts tipus de por, hi ha la por positiva i la por negativa. Per exemple, la por és molt important per protegir la vida, la vida dels altres. Si no tinguéssim por, seríem temeraris i constantment ens posaríem en perill. Per exemple, els nens cal que primer  tinguin l’experiència del foc, i després ja tenen por del foc. Per sort, hi ha molts tipus de por que són molt positives, per exemple, podem tenir por de la pol·lució, de les mines antipersona de les quals tu t’ocupes, això és important. Aquests són alguns exemples, però en podem trobar centenars. Hem de tenir por de tot el karma humà que crea sofriment, és molt perillós.

La por és també font de despertar. També podem tenir por de malgastar el nostre temps i la nostra vida, tenir por de la mort, en certa manera, de la impermanència. És el punt de partida de la via de Buda. En general, a diferència del que pensa la majoria, la por pot ser un instrument molt positiu i, fins i tot, pot ser la font del despertar. És un estimulant. Quan tenim por, correm molt ràpid per evitar el perill, això és la prova que la por és molt estimulant.

També hi ha pors que paralitzen. És el contrari del cas anterior: quedem fascinats pel perill i no ens podem moure. Deixem de tenir la ment clara, quedem completament trastornats. Si critiquem la por és quan  hi ha aferrament, quan és l’ego que té por. Per exemple, quan algú està aferrat a les seves possessions i té por de perdre-les. Estem aferrats a la vida, i tenim por de la mort, i això pot enverinar la nostra existència. Altrament dit, és la por que està lligada a l’avidesa, a l’aferrament del nostre ego. Sovint és una por molt negativa, que provoca sofriments terribles. Però la por del perill que puguin passar els altres, la por pel futur de la humanitat, és una por positiva. No ens hem de dir: “Ah! La por no està bé.” A cada instant, quan tenim una emoció, ens hem de preguntar, quina és la naturalesa d’aquesta por.  Hi ha trenta-sis tipus de pors. Podem preguntar-nos: “És una por que m’està mostrant un perill real important,  contra el qual he de lluitar, o és una por egoista, on hi ha els meus petits aferraments?” I si és així, cal deixar-los passar. Per exemple, algú que té por que la seva parella l’enganyi, que viu en la gelosia constant, es dedicarà a aïllar-lo, a enverinar-li l’existència, i pot, fins i tot, acabar en una ruptura, és realment estúpid. O bé la por de tornar-se pobre, i voler constantment acumular diners, tornar-se avar, privar-se de ser generós i no voler ajudar els que no tenen diners, augmentant així la desigualtat social. Aquesta por és negativa.

A la vegada, hi ha la paraula no-por. De què es tracta?

R: És precisament el tema d’un simpòsium que el mestre Deshimaru ens va proposar de fer abans de morir. La no-por no està separada de la por. Hi ha, al mateix temps, la por positiva, que és la que ens dóna el sentit de la responsabilitat. És el que el Mestre Deshimaru anomenà, en la seva primera conferència, la por a l’ordre còsmic, és a dir, ser conscient que totes les nostres accions tenen conseqüències, que som responsables. En certa manera, podem anomenar-ho la por a equivocar-se, la qual ens manté desperts. I després, també hi ha la no-por, que no és el contrari, sinó que està en un altre registre, és la no-por lligada al desaferrament envers el nostre egoisme, cosa que és veritablement una alliberació. No crec que s’hagin de rebutjar totes les pors. Al cap i a la fi, no ho controlem, tu no ho controles, tot just podem prendre consciència de “Què és això? Què passa ara?”, i o bé tenir-ho en compte, o bé deixar-ho passar, en funció de l’objecte d’aquesta por. Per exemple, a partir de l’experiència que hem tingut en la nostra vida, ens hem adonat d’alguns errors comesos. Hi ha persones que han caigut en l’alcoholisme, en les drogues, i que s’han adonat del mal que això els ha fet i que han aconseguit sortir-se’n. Per a aquestes persones, tenir por de recaure és molt important, és una protecció. Podeu continuar reflexionant-hi vosaltres mateixos, hi ha molts tipus d’exemples. Aquest tema em fa pensar que, en genera,l els éssers humans volen que tot sigui d’un costat, o tot de l’altre. Voldríem tenir una veritat que servís per a tot, mentre que, al cap i a la fi, la vida és molt més complexa que això. Viure només en la por, o al contrari, aferrar-se a la no-por, no és la conducta justa.

 

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu-e

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline