El sofriment

P: -Hi ha sofriments que no es poden resoldre, tals com la malaltia. La Via descriu alguna possibilitat de canviar el punt de vista sobre la malaltia?

R:- Absolutament i és quelcom essencial. Per al Buda, qualsevol sofriment està lligat al fet d’haver nascut en aquest món. El fet mateix de néixer, implica la decrepitud, la vellesa, la malaltia i la mort. Per no caure malalt, per no morir algun dia, hem de trobar la manera de no néixer. És l’aspecte més radical de l’ensenyament de Buda. Es tracta d’acabar amb allò que provoca el naixement, amb el desig d’existir en tant que individu. És un aspecte del seu ensenyament, i és així com ho van comprendre els deixebles del petit vehicle, el hinayana. Però a continuació, l’aspecte més important fou el que tu acabes de dir: canviar el nostre punt de vista sobre la vida. No és trobar el nirvana en el no-naixement, sinó en el no-aferrament al fet d’haver nascut, a tot allò que constitueix la nostra individualitat. En aquest nirvana hi ha l’extinció de l’avidesa, de l’odi, de la ignorància i, per tant, de tots els sofriments morals lligats a aquests bonnos. Però, tot i així, encara queda el sofriment objectiu, com la malaltia, el dolor físic, la vellesa. I per a un Buda, aquest dolor també existeix. Per exemple, el Buda va tenir una diarrea, de resultes de la qual va morir. Els seus últims moments van ser molt dolorosos, però ell ho trobava normal. Deia: “De totes maneres, us ho havia dit, un dia o altre hem de morir, per tant, això és normal.” Sofria, el seu cos estava en descomposició, però ell era en l’acceptació d’aquesta descomposició. Si no ens aferrem massa al nostre cos, a la seva salut limitada, aleshores podem acceptar estar malalts. No és divertit, i no ens en podem alegrar, però sí que podem viure la malaltia de manera serena, i no afegir el sofriment de l’ego al sofriment objectiu del dolor físic. Se’n pot fer tot un drama, o bé prendre’ns-ho molt més lleugerament; i això és el desaferrament. En un kusen, el Mestre Deshimaru deia: el zen, no és suprimir radicalment el sofriment, sinó desdramatitzar-lo.

P:- A les quatre nobles veritats es diu que el sofriment prové principalment  de l’ego, però què passa amb el sofriment físic intens, o amb el sofriment d’un dol, que són ben reals?

R:-Sí, són reals, però no deixa de ser l’ego el qui sofreix, altrament, el que hi ha és simplement un dolor. Prenc com a exemple el mal de genolls: bé, hi ha un mal de genolls, i segons la manera com reaccioni en relació a aquest mal de genolls, es pot convertir en sofriment. No es tracta de suprimir tot el dolor, sinó d’abandonar l’aferrament que fa que un dolor ens envaeixi completament, i es converteixi en un gran sofriment. Si ens fan mal els genolls, ens podem dir: només és un mal de genolls, i mantenir-nos concentrats en la nostra postura, en la respiració. El dolor persisteix, però és un fenomen local. No hi ha un jo que tingui un dolor, només hi ha un dolor. Això és molt diferent que començar a lluitar contra el dolor.

P:-Ara fa 2.500 anys que les persones practiquen zazen, però des del punt de vista del sofriment, no hi ha hagut gaire evolució. Què representa el sofriment que sentim en zazen, quan som davant del sofriment dels altres?

R:-Ens permet ser més receptius al sofriment, desenvolupar un esperit de compassió més gran. No heu de creure que la vostra pràctica de zazen és limitada. Encara que una sola persona faci zazen, això té una influència invisible.  Estem lligats a totes les existències de l’univers. Vosaltres teniu també la vostra vida quotidiana, social, professional, la vostra família. És cert que si practiqueu zazen, sereu més generosos, més compassius, i això només pot tenir que efectes benèfics.

P:-Penses que practicant zazen podem resoldre tots els problemes?

R:-No, però no veig que hi hagi res millor a fer. És important donar als éssers els mitjans d’ajudar-se a si mateixos. El zen no és aquí per donar solucions. No és una ideologia. Però ha de permetre a les persones no quedar-se estancades en els punts morts. Sensei (el mestre Deshimaru) deia que el zen és la Via sense punts morts.



Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline