Extret del llibre "L'illumination silencieuse"

de Roland Yuno Rech

Finalment lliures

“Fa una estona, sentíem les campanes de l’església. On ha anat el so? Altre cop, les campanes tornen a sonar. On ha anat el silenci?”

 En zazen, no us deixeu distreure pels pensaments i, sobretot, no els prengueu en consideració. Fa una estona, sentíem les campanes de l’església.
On ha anat el so?
Altre cop, les campanes tornen a sonar.
On ha anat el silenci?

El Mestre Wanshi ens recomana: «Quan observeu així l’aparició i desaparició dels fenòmens, un instant darrere l’altre, no us deixeu contaminar pels aferraments. Despulleu aquest cos, deixeu-lo caure, avanceu un pas més, just quan sou dalt de tot del penya-segat.” No dubteu a avançar cap allà on no hi ha suport, no dubteu a entrar en contacte amb la realitat en la qual no queda res.

El Mestre Wanshi insisteix en aquests consells: «Comprengueu les vostres facultats dels sentits i llurs objectes, fins que quedin exhaurides a fons.» Fins a comprendre íntimament que les campanes sonen, que hi ha soroll al pati, que les nostres orelles senten el so, però que tots aquests sons són exactament inaprehensibles, i que no es queden enlloc. Igual que els nostres pensaments i les nostres fabricacions mentals, que no són altra cosa que espurnes sorgides de la foscor. Si practiquem així, fem realitat una ment que no s’estanca en res, que percep les coses clarament, però que no es guarda res per a si, i que constantment retroba la seva frescor, la seva disponibilitat.

Wanshi continua: «La llum solitària és l’única il·luminació que, penetrada profundament, preserva la meravella.» En zazen, la llum de la consciència ho il·lumina tot, però sense agafar cap objecte. Solitària vol dir més enllà de l’aferrament a qualsevol objecte, sigui el que sigui. Fins i tot, més enllà de la solitud, més enllà, tant de la plenitud com de la mancança. I aquesta experiència preserva el que hi ha de meravellós en l’existència. I no cal anar lluny a buscar-ho, no cal enredar-se amb tot tipus de complicacions. N’hi ha prou simplement amb què cadascú de nosaltres penetri aquesta experiència, de la mateixa manera que anem totalment fins al final de cada expiració.

Wanshi acaba: « Com heu pogut mai estar separats de tots els fenòmens canviants? Ara podeu passar per entremig de tots els diferents éssers, i viatjar per la Via de l’ocell sense obstacles, finalment lliures.»

 

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

We use cookies on our website. Some of them are essential for the operation of the site, while others help us to improve this site and the user experience (tracking cookies). You can decide for yourself whether you want to allow cookies or not. Please note that if you reject them, you may not be able to use all the functionalities of the site.