Fragment del llibre "Le champ de la vacuité"

Fragment del llibre Le champ de la vacuité del Mestre Yuno Rech, recull d’ensenyaments (kusen), donats durant lasesshin,entorn de l’ensenyament del Mestre Wanshi.

Wanshi, un mestre xinès

yuno_couv_wanshi

 Wanshi era un monjo xinès. Va viure en el segle XII, un segle abans que Dogen. Es va fer monjo a l’edat d’onze anys. Havia practicat amb un mestre de l’escola Soto, que es deia Kumu.

Aquest mestre insistia molt en la pràctica de zazen, immòbil com un arbre. I és en aquesta pràctica que ens seguim concentrant: pelvis basculada endavant —els genolls fortament arrelats al terra—, columna vertebral estirada cap al cel, sense moure el cos, siguin quins siguin els fenòmens que es manifestin, però també sense moure la ment, sense perseguir res de res. Quan practiquem així, la ment retroba de manera natural el seu caràcter vast, illimitat.

El Mestre Wanshi va despertar en sentir una frase de l’Avatamsaka sutra : «Els ulls que ens han donat els nostres pares poden contemplar tres mil móns.»

Tres mil, o deu mil, és un nombre infinit, il·limitat. Es tracta dels ulls de la intuïció, de la ment que ho engloba tot. No està limitat per les categories mentals de proper o llunyà, de petit o gran. Són els ulls que ens han donat els nostres pares, i que ells han rebut de llurs pares. Aquests ulls no són el resultat de la pràctica. No és zazen que produeix aquesta intuïció, però zazen permet que la retrobem dins nostre, en fer-nos abandonar tot allò que enfosqueix la nostra mirada, la nostra ment.

A l’edat de vint-i-tres anys, Wanshi es va trobar amb el Mestre Tanka Shijun, un altre gran mestre del nostre llinatge Soto. Aquest mestre li va preguntar: «Quin és el teu veritable jo, abans del kalpa del buit?» És a dir: Quina és l’essència de la teva existència, més enllà del teu ego limitat? Aquesta pregunta, evidentment, no només li van fer a Wanshi. És el koan essencial de la nostra pràctica.

Wanshi va respondre: «Una granota al fons d’un pou s’empassa la lluna. A mitjanit, no demano prestada cap llanterna.” Tanka el va colpejar, mentre li deia: “Dius que no la demanes?” I Wanshi despertà. Tanka preguntà: “Per què no dius res?” Wanshi va respondre: “Avui he perdut diners, i m’han castigat.” Aleshores Tanka va concloure: “No tinc temps de lluitar amb tu.” Que significa: ja no em cal lluitar més amb tu! A continuació, Wanshi va rebre el shiho del Mestre Tanka. Es va installar al monestir de la Muntanya Tendo, Tendo San, on un segle més tard el Mestre Dogen es trobaria amb el Mestre Nyojo.

La granota al fons del pou ets tu i sóc jo, aquí i ara. I com es pot empassar la lluna? En bona lògica, no és possible, però si abandonem la ment que crea separacions; que es veu petita, mentre que la lluna és tan gran; que es veu aquí, mentre que la lluna és tan lluny; que pensa que la naturalesa de Buda és alguna cosa diferent d’un mateix; si abandonem aquesta ment, aleshores no hi ha necessitat d’empassar-se la lluna, o de voler-la agafar, ja que és ella que ve a nosaltres!

Cadascú ho ha de comprendre per si mateix. Encara que agafem prestada la llanterna d’algú altre, al final cadascú ha de ser capaç d’il·luminar la seva pròpia vida, a un mateix, com Tokusan, quan Ryutan va apagar la llanterna que li acabava de portar. Per bé que l’essència del zen sigui enterament continguda en la nostra pràctica de zazen, l’exemple i l’ensenyament dels mestres antics ens ajuda a revelar el sentit vertader de la nostra pràctica. I encara que els agafem prestada la llanterna durant un cert temps, si retornem a l’experiència que ells han transmès, aleshores ja no ens fa falta demanar prestat res de res. I fins i tot, encara que perdem diners, tanmateix no som pobres.

 

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline