Extret del llibre "Yogacara"

de Roland Yuno Rech

L’ensenyament de Buda i el Mahayana

CouvYogacara

Voldria tractar el desenvolupament de la filosofia budista des de Shakyamuni Buda, cinc segles a. C., fins a l’aparició del Yogacara, amb els dos cèlebres germans Asanga i Vasubandhu, que se situen a cavall entre els segles III i IV d. C.

Què va passar en l’àmbit del pensament budista en aquest període? Algunes escoles budistes, com la Tendai, consideren que després del seu despertar, Shakyamuni va intentar ensenyar la seva experiència de la manera més profunda. Sembla que va ensenyar les tesis -les idees-, que trobem en el Sutra de la Garlanda de Flors, l’Avatamsaka Sutra (que avui es considera una part del tercer cicle d’ensenyaments del Buda, però que paradoxalment hom situa al final). Però al cap d’una setmana, o d’alguns dies, hauria renunciat a donar aquest ensenyament, perquè es va adonar que els seus oients no el comprenien. Li feien massa preguntes! Així que es va decidir a ensenyar les Quatre Nobles Veritats i l’Òctuple Camí i, d’una manera general, la filosofia del que avui anomenem el “Petit Vehicle”, o Theravada. No fou fins cinc segles més tard que, suposadament, s’haurien redescobert els sutres de la Prajna Paramita i de la Garlanda de Flors.

Penso que aquesta història és, evidentment, un mite. Estic força convençut que el Buda, com ell mateix va dir, durant quaranta-cinc anys, no va amagar res de la seva ensenyança. Crec, fins i tot, que els ensenyaments del Mahayana estan inclosos en els ensenyaments originals del Buda. És només la manera de comprendre i d’estudiar aquests ensenyaments originals i, sobretot, les conclusions a què van arribar els monjos que van estudiar-los, el que ha provocat que l’ensenyança original de Shakyamuni, que era des de l’origen el Mahayana, el Gran Vehicle, esdevingués finalment un petit vehicle. Es va convertir en un ensenyament cada vegada més traïdor de la intenció inicial i, per tant, del despertar inicial de Shakyamuni.

Finalment, allò que els autors dels sutres de la Prajna Paramita van redescobrir a l’inici de l’era cristiana -més o menys, a principis del s. III- no són els sutres que haurien estat custodiats al fons d’una cova per les Naga, com diu la llegenda, sinó simplement llur sentit profund, que ja era allà, en les paraules de Shakyamuni, des del principi. El que va canviar, a parer meu, fou més aviat la manera d’estudiar l’ensenyança original, d’interpretar-la. Crec que no hi ha res d’amagat, i com a prova puc citar un Sutra que s’anomena Mula-Pariyaya Sutra. En català ho traduïm per “la Causa Original”, que és molt mala traducció, ja que en el budisme i en l’ensenyament del Buda, no hi ha causa original. I tinguem en compte que quan dic “no hi ha causa original”, és una afirmació de la realitat profunda, de la realitat última, una veritat profunda. En la realitat superficial, o relativa, és clar que hi ha causes i orígens. Les coses apareixen i desapareixen. Com a mínim, hi ha un origen immediat, o proper. Però no ens podem remuntar en el temps, o en la ment, per trobar l’origen últim.

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu-e

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline