Comentari al Sutra del kesa

Kusen de Roland Yuno Rech en el dojo de Niça


El Mestre Dogen, quan era jove i practicava a la Xina amb el Mestre Nyojo, quan va sentir per primer cop cantar el Sutra del kesa, va quedar tan impressionat, que va plorar d’emoció.

Aquí, en el dojo, i també durant la sesshin, el cantem junts cada matí. Les quatre frases diuen:

- Dai sai geda pu ku - Oh vestit de la gran alliberació

- Muso fukuden e - Vestit il·limitat, camp de la felicitat

- Hi bu nyorai kyo - Ara rebem l’ensenyament de Buda

- Ko do shoshu jo - Per tal d’ajudar tots els éssers, shujo: tots els éssers sensibles.

El kesa és el símbol de la gran alliberació, feta realitat en la pràctica de zazen, però, evidentment, amb una postura i una respiració justes, així com un estat de la ment just. És a dir, una ment concentrada en la postura i en la respiració, en unitat amb el cos, simplement observant què és el que passa, interiorment o exteriorment, en l’àmbit de les sensacions, de les percepcions, dels pensaments, dels desigs, sense aferrar-se a aquests fenòmens, sense intentar rebutjar-los tampoc, però observant profundament llur impermanència, i llur manca de substància fixa, altrament dit, llur vacuïtat.

Quan practiquem així, es fa realitat aquest dai sai gedatsu, aquesta gran alliberació, aquest deixar anar en relació al que anomenem els  bonno,és a dir, els aferraments, les causes de sofriment, com per exemple l’avidesa, la necessitat constant de voler agafar, d’obtenir alguna altra cosa, com per omplir una mancança, una insatisfacció, que mai arriba a quedar realment sadollada.

L’avidesa es desplaça constantment d’un objecte a un altre. A vegades, es queda simplement en l’estadi de desig. Hom imagina que el desig és causa de satisfacció, però és al contrari, sovint és causa de frustració, perquè en el fons de nosaltres hi ha un desig, que sovint desconeixem, que és un desig de realització profunda, de realització espiritual. Si no responem a aquesta necessitat, si no acomplim aquest desig, aleshores tots els altres objectes de desig funcionen com a succedanis, a mode de compensacions. I la recerca constant d’aquests objectes es torna font d’esgotament, de sofriment, de decepció.

Practicar zazen amb el kesa, és practicar zazen amb la fe profunda que ja som la naturalesa de buda. És a dir, que si deixem d’enfosquir el nostre cor i la nostra ment, i deixem de perseguir objectes vans i, al contrari, girem la mirada cap a l’interior, i deixem que es manifesti aquesta naturalesa de buda, aquesta vida en unitat amb tot l’univers, sense separació, aleshores ens sentim veritablement lliures.

La llibertat té nombrosos significats: la llibertat de fer, de pensar, d’actuar, de moure’s, de parlar, d’expressar-se, però hi ha una llibertat molt més profunda, que es fa realitat quan esdevenim veritablement un amb el que som en el fons, quan trobem l’harmonia amb la nostra naturalesa veritable. En aquest moment som realment lliures, perquè ja no tenim necessitat de pidolar una altra cosa. Això no vol dir que no haguem de trobar satisfaccions aquí o allà, sinó que ja no depenem d’aquesta recerca contínua i esgotadora d’objectes.

Practicar zazen amb el kesa, havent rebut l’ordenació, vol dir que practiquem amb aquesta fe profunda, que porta a la realització, que permet practicar amb la ment que anomenem mushotoku, sense objectiu, sense buscar profit, perquè allò que busquem en el fons ja és aquí.

En el zen, la fe no és creure en alguna cosa transcendent, sinó fer realitat la unitat amb la realitat, que alhora és en nosaltres, i que penetra tot l’univers. Si aquesta fe anima la nostra vida, ens podem sentir veritablement lliures, ja que podem actualitzar-la, practicar-la a tot arreu. I això no depèn de tenir això o allò, no depèn de les circumstàncies.

En haver fet els vots de bodhisattva, de monjo o de monja, la pràctica de zazen amb elkesaens torna a aquesta dimensió profunda de la pràctica, i aleshores elkesaesdevé el que és realment, és a dir, el vestit d’una felicitat il·limitada, o el vestit il·limitat, que també és el camp de la felicitat. Muso, traduït per il·limitat, significa igualment sense forma :mu, sense, i so, forma o aspecte. Tot i que elkesaté una forma molt precisa, transmesa tradicionalment des de fa segles, en la manera de cosir-lo, de portar-lo, en realitat és sense forma, car quan ens concentrem a cosir-lo, quan ens el posem amb una fe profunda, en la concentració i en la fe en la pràctica, abandonem la ment que crea limitacions.  

Durant zazen, la ment és muso, sense forma. És tal com veritablement és. És a dir, sense estar identificada amb els pensaments, ni amb les percepcions, ni amb les sensacions. És com un vast mirall, que reflecteix totes les coses, sense adherir-se a cap d’elles. És sense forma pròpia, però les reflecteix totes. Concentrada en la pràctica de la postura i de la respiració, la ment reflecteix tots els fenòmens que sorgeixen, tal com apareixen, no s’identifica amb aquests fenòmens i, per tant, es manté més enllà de tots els pensaments, més enllà de totes les formes.

Si practiquem zazen amb el kesa posat, s’aprofundeix la fe en la dimensió profunda de la pràctica. El Mestre Deshimaru sovint deia: “Si fem zazen sense el kesa, sense l’ordenació, sense haver pronunciat els vots, el zazen corre el risc de ser només una tècnica de benestar, de concentració, de relaxació.”

A fi que el zazen sigui una autèntica pràctica de despertar, cal que es practiqui en la seva dimensió profunda, real, que és una dimensió religiosa. És a dir, una dimensió que ens relliga amb la naturalesa veritable de la nostra existència, que és sense substància. El primer vers del Sutra del kesa, Dai sai gedatsu, evoca la gran alliberació que es produeix quan fem realitat això.

Antigament, el kesa estava fet de pedaços de diferents procedències, tenyits tots del mateix color. Molt sovint era un color fosc, una barreja gairebé inqualificable. Es diu que el kesa de Buda transmès fins a Eno, era d’un color negre, barrejat amb blau-verd fosc. El blau és el color dels fons dels oceans, un color que unifica tots els colors i, alhora, que no es pot definir exactament, que no es pot aprehendre, és muso, més enllà de qualsevol aspecte aprehensible.

És com la ment durant zazen, que pel fet de no identificar-se amb res, no té forma fixa. Podem intentar reduir-la a conceptes, idees, definicions, inclòs el fet de dir que és infinita, inaprehensible, però és encara més enllà de tot això: muso. És la ment de Buda, és allò que existeix sense que ho puguem encasellar en cap noció.

El kesa simbolitza aquesta gran alliberació, que es fa realitat quan ens harmonitzem amb aquesta dimensió inaprehensible, més enllà de totes les nocions sobre la nostra existència, i no només de la nostra existència, sinó de totes les formes d’existència. És el que Buda va acomplir el matí que va despertar sota l’arbre de la Bodhi, en exclamar que havia fet realitat el despertar amb tots els éssers. Això va esdevenir l’essència de la transmissió del Dharma, que al seu torn està simbolitzada per la transmissió del kesa.

Durant zazen, gràcies a la concentració, no només no ens identifiquem amb els bonnos que sorgeixen, ni amb els aferraments (cosa que permet deixar-los passar), i no només no ens en considerem els autors (cosa que permet abandonar l’aferrament a la idea d’un jo, d’un ego), sinó que en comprendre que realment són sense substància fixa, ens ajuda a deixar-los anar. Els bonnos són tan fluids com l’aigua, la qual, segons les temperatures, es transforma en gel, s’escola en un torrent, en un riu, fins a l’oceà, s’evapora, es transforma en núvol, en pluja, calamarsa, neu, gel altre cop, i després aigua. Retrobar la fluïdesa del cos i la ment, en la pràctica de zazen i en la vida quotidiana, és la pràctica d’unsui, “núvols i aigua”. És la pràctica de monjos i monges de l’escola zen que, per aquest motiu, s’anomenen unsui. Amb aquesta pràctica, la ment no s’atura en res, sempre està fluint, disponible, present i, per tant, es manté creativa per respondre a cada nova situació que planteja la vida.


Durant zazen, continuem concentrant-nos en la postura del cos. Vingui el que vingui, ens quedem immòbils. No reprimim els pensaments, ni les emocions que sorgeixen, però tampoc ens hi aferrem. Posem tota l’atenció a la respiració. D’aquesta manera, encara que durant zazen apareguin a la nostra ment els aferraments més forts, les preocupacions més grans, les inquietuds de la nostra vida quotidiana, no ens quedem obnubilats, la nostra consciència no en queda pertorbada.


No rebutjar, ni suprimir els fenòmens de la vida quotidiana, comporta un canvi en la nostra relació amb aquests. Els podem mirar des d’un punt de vista més elevat, més profund, com si fossin fenòmens relatius, passatgers, desproveïts de substància pròpia. Aleshores, aquests fenòmens de la vida quotidiana perden el poder de pertorbar-nos. Com que ja no hi estem aferrats amb força, retrobem la capacitat de fer-hi front de manera creativa, amb saviesa i compassió.

El Sutra del kesa evoca la ment alliberada de zazen en el dai sai gedatsu, la gran alliberació. No és una ment que s’hagi escapat de la realitat quotidiana, sinó que la mira d’una altra manera, des del punt de vista de Buda, des del punt de vista de la consciència hishiryo de zazen. Consciència que no s’identifica amb res, perquè percebem la vacuïtat de tots els fenòmens que ens preocupen. No identificar-nos amb els fenòmens no ens exigeix cap esforç, ja que aleshores estem en contacte amb una dimensió més profunda de la vida, una dimensió més enllà del nostre petit ego, una veritable dimensió religiosa i en aquest moment els fenòmens perden el poder d’atrapar-nos.

En aquesta dimensió, les nostres preocupacions egocèntriques disminueixen, perquè perden importància. Simplement només ens preocupem per la manera com podem ajudar els altres a superar llurs dificultats, llur sofriments.

Aquesta és la conclusió del Sutra del kesa:

Ko do shoshu jo

Per ajudar tots els éssers sensibles.

Aquest és el sentit de practicar un zazen veritablement alliberador, gedatsu, no només per a un mateix, sinó també per als altres, un zazen que sigui realment l’encarnació de l’ensenyament de Buda, nyorai kyo.

Això es fa realitat quan practiquem zazen amb una profunda fe en què el mateix zazen és despertar i alliberació. És a dir, que no hi ha alguna cosa a obtenir més enllà del zazen, sinó que zazen és en si mateix l’acompliment de la dimensió absoluta de l’existència, la dimensió no limitada per les nostres fabricacions mentals. En aquesta dimensió es fa realitat l’ajuda més profunda, la que no fa distinció entre jo i els altres.

Per bé que cantem els quatre vots del bodhisattva en què fem el vot d’ajudar tots els éssers, per bé que el Sutra del kesa acabi dient Ko do shoshu jo, per ajudar tots els éssers sensibles, quan practiquem aquest zazen amb aquest kesa, no estem pensant en ajudar ningú en especial. I és que no som nosaltres amb la nostra voluntat personal, amb el nostre propi ego, que ajudem els altres, sinó que és el zazen practicat amb el kesa, el zazen de Buda, que ens ajuda a nosaltres mateixos i els altres, més enllà de la separació entre jo i els altres. I, precisament, la més gran de les ajudes resideix en l’abolició d’aquesta separació. Això es realitza inconscientment, naturalment i automàticament, sense la intervenció de la voluntat, sinó pel poder d’aquesta fe, que és no-dos. El veritable zazen de Buda és practicar zazen amb una ment no dividida.


Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline