La ment sense oposició

Mestre  Roland Yuno Rech - Sesshin de Vallon (Vosges), abril 2012

Quan continuem practicant zazen durant molt de temps, així com durant una sesshin, la ment es purifica de manera natural. Això s’anomena sekishin, una ment sense ego, sense oposició. Continuem practicant amb aquesta ment que, al mateix temps, és profundament sincera i directa, sense complicacions, com la ment d’un nen petit; i que no es queda enlloc, ni en els pensaments, ni en les emocions, i que s’harmonitza amb la realitat, on res no s’atura.  Així, retrobem en la nostra pràctica, la ment dels antics budes, kobushin.  Però aquesta ment dels antics budes no és quelcom de què haguem de sentir nostàlgia.  Fa molt de temps, un monjo va preguntar a Daïsho Kokushi: “Quina és la ment dels antics budes?” El mestre va contestar: “Les parets, les teules i les pedres.” És a dir, res d’especial. La ment dels antics budes és el que es manifesta en cada fenomen que ens trobem, cada un dels quals reflecteix la realitat última, tal com és, inmo, simplement així, així. Si retrobem aquesta ment en la nostra pràctica, aleshores comprenem que la ment de cada dia, la ment ordinària, és la Via, res d’especial.

Es tracta de l’últim aspecte de la ment, de què parla el Mestre Dogen en el Shinjin Gakudo.  Després d’una sesshin, cadascú torna a casa seva, per continuar amb la seva vida quotidiana i, a vegades, hom sent nostàlgia de la sesshin, de la ment que es fa realitat durant una sesshin. I tenim tendència a oposar aquesta ment amb la ment ordinària, l’esperit quotidià. Tenim tendència a fer de la Via quelcom especial, que ha d’existir més particularment en uns llocs que en uns altres, com ara els temples, els monestirs, o simplement en el dojo on practiquem zazen. Oposem aquesta ment a la ment ordinària, la ment quotidiana.

Un dia, el jove Joshu va preguntar al seu Mestre, Nansen: “Què és la Via?” Nansen li va respondre: “La ment ordinària (la ment de cada dia, la ment quotidiana) és la Via –heijoshin kore do.”  S’ha convertit en un koan molt cèlebre. Al principi, quan sentim això, ens quedem molt sorpresos, com s’hi va quedar Joshu, que va preguntar: “Però hem d’intentar dirigir-nos cap a ella?”  Nansen li va contestar: “Si intentes dirigir-t’hi, te n’allunyes.”

Aleshores Joshu encara es va quedar més estupefacte: “Si no intentem acostar-nos-hi, com podem saber que és la Via?” Nansen li va contestar: “La Via no pertany ni al saber, ni al no saber. Saber és una il·lusió, no saber és confusió.  Si fas realitat la Via del no dubte, aleshores és com un buit immens i il·limitat, com el cel vast. Com podria haver-hi el cert i el fals dins la Via?”

Fou en aquest moment que Joshu va fer realitat el despertar, per aquesta resposta de Nansen. Després, quan li van preguntar “Què és la Via, l’essència de la Via?”, ell va respondre “Has esmorzat?” – Sí.- Aleshores, vés a rentar el teu bol!”

La Via no és quelcom d’especial. És simplement concentrar-se aquí i ara, ser a cada instant en total harmonia amb la realitat del moment, en una realitat on no hi ha res aturat, i no hi ha res per agafar i, per tant, on podem abandonar completament el nostre ego.  En fer això, realment no estem abandonant res. No sacrifiquem res, ja que l’ego i tots els seus aferraments només són construccions mentals.  Abandonar és només tornar a la nostra veritable condició normal, harmonitzar-nos amb la nostra veritable naturalesa de Buda, amb el que som en realitat des de sempre, però del que ens hem allunyat, que hem perdut de vista, a força de perseguir tota mena d’il·lusions.

Practicar una sesshin, fer zazen, ens fa entrar en contacte amb la nostra realitat més íntima, ens harmonitza naturalment i inconscientment amb la nostra veritable naturalesa.  Però si ho volem fer de manera conscient, amb la voluntat, practicant amb la consciència personal, que vol fer realitat el despertar, que vol fer realitat el jo veritable, i que rebutja les il·lusions, aleshores és impossible. Perquè quedem presoners d’un funcionament mental dualista, que és la causa de tots els sofriments. Si volem saber què és la Via, i la convertim en un objecte aprehensible, en alguna cosa especial, els nostres passos seran falsejats. Encara que sembli que practiquem la Via, de fet hom en queda completament al marge. Si, en canvi, ens acontentem amb practicar instant rere instant, sense esperar obtenir res, ni rebutjant res, sigui el que sigui, i abandonant totes les nostres idees sobre la Via, sobre Buda, el satori, aleshores el despertar es fa realitat naturalment i inconscient. I la nostra vida s’harmonitza naturalment amb l’ordre còsmic, tal com ho expressa un poema del Mestre Mumon, que parla d’aquesta ment quotidiana:

            Centenars de flors a la primavera,

            la lluna a la tardor,

            la brisa fresca a l’estiu,

            i la neu a l’hivern.

            Si no hi ha núvols vans en la vostra ment,

            Aleshores, per a vosaltres, cada estació és una bona estació.

Podríem afegir: cada moment és un bon moment, cada lloc és un bon lloc. 

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline