El Dharma us porta–Vosaltres porteu el Dharma

Per fer zazen, ens concentrem totalment en la postura. L’esquena ben vertical, la barbeta entrada, empenyem el cel amb la coroneta i el terra amb els genolls. Les espatlles estan ben relaxades, el ventre distès, inspirem i expirem profundament pel nas, seguim la respiració i no perseguim els pensaments. Deixem passar totes les fabricacions mentals, fins al punt que, finalment, ja no fem res, ni tan sols zazen, és a dir, fins al punt en què la pràctica esdevé inconscient i natural, sense necessitat que hi intervingui la nostra consciència personal, la nostra voluntat personal.

En la mesura que fem zazen, hi ha un ego que fa alguna cosa, que intervé. En aquest sentit, la pràctica pot aportar un cert nombre de beneficis. Per exemple, millorarem la nostra capacitat de concentració. Però quan ja no fem res, quan ja no és l’ego qui fa zazen, aleshores és el mateix zazen que ens dirigeix, és zazen que es torna més fort que la nostra consciència personal, aleshores zazen ens arrossega literalment més enllà dels límits del nostre ego. Aquest zazen té el poder d’alliberar de la transmigració, del samsara. És el zazen de Buda.

Naturalment, quan sentim aquest ensenyament, tenim ganes de practicar el zazen de Buda. Es diu que el zazen ha de ser practicat naturalment, inconscientment i automàticament. Tenim tendència a rebutjar qualsevol intervenció de la voluntat, de la consciència personal, mentre que en realitat són importants tots dos aspectes: la pràctica conscient i la pràctica inconscient, la voluntat i el deixar anar. Si només practiquem amb l’ajuda de la nostra voluntat personal, ens cansem ràpidament. Però si privilegiem exclusivament el deixar anar, la pràctica inconscient i natural, aleshores correm el risc que els nostres vells hàbits mentals  passin al davant.

Sobre aquest punt, en el Gakudo-yojin-shu, el mestre Dogen és molt clar. Diu: “Quan comenceu a estudiar la Via de Buda, heu de visitar un Mestre, escoltar el seu ensenyament, i practicar d’acord amb aquest ensenyament. I, en aquest moment, hi ha una cosa que heu de comprendre: el Dharma us arrossega i vosaltres arrossegueu el Dharma. Quan sou vosaltres que arrossegueu el Dharma, sou forts i el Dharma és feble. Quan és el Dharma que us arrossega, és el Dharma que és fort i vosaltres, febles.” I afegeix: “Però aquests dos aspectes estan sempre presents en el Dharma de Buda.” Altrament dit, per a la pràctica de zazen, així com per a la pràctica de la nostra vida, hi ha un moment en què cal exercir un control conscient sobre allò que practiquem, i un altre moment en què és millor deixar anar. Però no podem funcionar sempre de la mateixa manera.

En la vida social, només deixar anar no funciona bé. Hi ha moltes ocasions en què hem de reflexionar, prendre decisions, utilitzar la nostra voluntat. Aquesta és la funció del mental. Com ja he dit, si només funcionem així, aleshores hi ha tot una aspecte profund de la vida que se’ns escapa completament, tota la dimensió de l’harmonia amb el Dharma, amb l’ordre còsmic, que es fa realitat en els moments de deixar anar, quan pensem més enllà del pensament i del no-pensament, quan és la consciència hishiryo de zazen la que ens dirigeix.  Quan provem aquesta experiència, aquesta pràctica inconscient i natural de zazen, aleshores això es converteix en la font de la nostra vida. Podem tornar-hi sempre periòdicament, però no ens hem d’aferrar a funcionar només d’aquesta manera, altrament crearíem de nou una altra il·lusió, una nova causa de sofriment. Ja que un cop s’ha acabat la sesshin, tornem a la vida social i ens adonem que no podem funcionar sempre així. Aleshores, si oposem les dues maneres, en comptes d’harmonitzar-les, estem en un conflicte intern continu. És així que alguns acaben desitjant tancar-se en un temple, per tal de suprimir aquest tipus de conflicte, amb l’esperança de poder practicar sempre naturalment, inconscientment i automàticament, i seguir un gyoji regular, en què no hi ha gairebé cap decisió a prendre, simplement seguir les regles. Si escollim aquest camí, aleshores no podem ajudar gaire als altres. I és que la gran majoria dels éssers sempre han viscut en el món. De manera que l’actitud dels monjos zen que són bodhisattves, és la de trobar l’equilibri en la seva pròpia vida i ensenyar aquest equilibri als altres. Amb períodes de retir com les sesshins i els angos i els períodes de retorn a la vida social.

I, fins i tot durant una sesshin, hi ha moments per pensar conscientment i altres moments per pensar inconscientment, en particular tots els responsables han de reflexionar sobre la manera d’organitzar les coses, de prendre decisions. Als que són molt joves en la pràctica els hi costa fer-ho. És a dir, que quan es posen a pensar conscientment per resoldre un problema, aquest pensament envaeix completament la seva ment. I després no aconsegueixen fer veritablement zazen. No deixen de pensar en la intendència, en l’organització, no aconsegueixen deixar passar aquestes preocupacions. Quan avancem en la pràctica, aconseguim cada vegada més ràpidament passar d’una manera de pensar a l’altra. Reflexionar, prendre una decisió i, ràpidament, deixar-ho estar i passar a una altra manera de pensar. I això, mantenint-nos sempre perfectament aquí i ara.

Aquí i ara, què és important? Concentrar-se només en el punt important d’aquí i ara, sense deixar contaminar la ment amb ruminacions mentals. Aleshores és quan mantenim una ment lliure i fresca, sempre nova, fins i tot enmig dels fenòmens de la vida quotidiana. Aleshores la sesshin ens ensenya veritablement un art de viure, que permet continuar la pràctica de la Via en totes les circumstàncies de l’existència. I així fer realitat el nirvana, és a dir la pau de la ment en el samsara, en l’agitació dels fenòmens, sense oposar ambdues coses, sinó harmonitzant-les.

Mestre Roland Yuno Rech

Sesshin de Godinne – Novembre 2012

Imprimeix Correu electrònic

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline