Fonamentalment tothom és monjo

Kusen de Roland Yuno Rech | Camp d’estiu de Godinne, juliol 2013

Durant la sessió d’estiu a Godinne el juliol de  2013, hi ha hagut tallers sobre el tema de la vida dels monjos i també de la vida dels bodhisattves. Quan estudiem les regles de vida dels monjos, els vots del bodhisattva, es pot tenir la impressió que aquests són persones especials, i sovint, d’altra banda, es fan categories sobre això, i en una Sangha hi ha diferència entre els monjos, els bodhisattves i els no-ordenats.

 

Només els monjos poden tenir certes responsabilitats, especialment d’ordre espiritual, de manera que les funcions en el dojo estan reservades als bodhisattves i els monjos. És evident que aquestes diferències existeixen, però també ho és que no són fonamentals, ja que fonamentalment tothom és monjo, tots naixem sense res, sense posseir res. Encara que adquirim possessions, al final de la nostra vida ho haurem d’abandonar tot, de manera que en realitat tots som shukke, sense cap lloc on quedar-nos. Si ho lamentem, si tenim por, aleshores sorgeix el verí de l’avidesa. Intentem acumular el màxim de possessions, adquirir una posició, adquirir poder, ser algú. Esmerçarem moltíssim de temps de la nostra vida per intentar obtenir tot això. I en contrapartida, tindrem sempre la por de perdre el que haguem acabat d’obtenir.

Però quan practiquem zazen, practiquem com si entréssim en el nostre taüt.

Aquesta va ser la recomanació constant del Mestre Deshimaru. I això vol dir que des de l’instant que ens asseiem en la postura de zazen, abandonem qualsevol objecte d’aferrament, deixem caure totes les nostres preocupacions, per limitar-nos a ser simplement el que som, un ésser que no posseeix res, però que és sense separació de tot l’univers. Ja que ser shukke, ser algú sense llar, és estar en unitat amb tot l’univers. I aleshores la qüestió de posseir o no posseir ja no es planteja, tant se val guanyar com perdre. Deixem de funcionar en el registre del tenir, perquè hem descobert que en tenim prou amb simplement ser, estar simplement asseguts quan estem asseguts, estar simplement inspirant quan inspirem, expirant quan expirem. Sovint fem aquest descobriment essencial quan comencem la pràctica de zazen, com si sentíssim que hem tornat a casa, i que ja no tenim necessitat de res més que d’estar simplement  asseguts. Però lamentablement aquesta experiència se’ns oblida. I així tots els vots, els preceptes i les regles de vida dels bodhisattves i dels monjos tenen simplement la funció de fer-nos viure en harmonia amb aquesta experiència, aquest despertar. Fer una sesshin, com ja he dit  moltes vegades, és l’ocasió de viure aquesta experiència de zazen i d’estendre-la a tota la nostra vida quotidiana, i per això és necessari recordar-la. Les regles de vida del temple ens ajuden a recordar.

Imprimeix Correu-e

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline