Animats per l’esperit de despertar

Kusen de Roland Yuno Rech – sesshin del Pirineu, novembre 2013

Si ens hem reunit aquí per fer aquesta sesshin, en comptes d’ocupar-nos de satisfer els nostres desigs ordinaris, és perquè estem animats per l’esperit de despertar: bodaishin. L’esperit de despertar apareix quan ens estaborneix la impermanència, quan comprenem que no només són impermanents tots els objectes de desig, sinó també el nostre cos i la nostra ment: naixem, vivim i morim.

Si en la nostra vida ens limitem a satisfer els desigs ordinaris, a alguns de nosaltres això ens produeix una mancança profunda, un sentiment d’absurditat de l’existència, i d’aquí la recerca d’una manera de ser més lliure, que tingui sentit. És exactament la pregunta que es va fer el Buda Shakyamuni. Els que fan aquest tipus de recerca, estan animats pel que en diem bodaishin: l’esperit de despertar, l’esperit que desitja harmonitzar-se amb una veritat més profunda. Volem despertar a aquesta realitat, ja que pressentim que hi ha una altra manera d’estar en la vida que la que consisteix a anar sempre darrere de béns materials i de satisfacció, actitud que sovint pretén compensar una mancança fonamental. Igual que el nen que demana amor, i a qui els seus pares només donen caramels i joguines que mai el podran satisfer, perquè només calmarà la seva insatisfacció durant una estona, però que reapareixerà perquè el que el nen desitja és l’amor dels pares.

Els éssers humans s’inventen tota mena de desigs per dedicar-hi el temps. Perden molt temps i molta energia a intentar satisfer-los. Sovint després d’aconseguir-los se senten decebuts. Però si no tenen objectes de desig immediat, aleshores es deprimeixen; com si el sentit de la vida fos només córrer darrere tota mena d’objectes, sense fi. Això s’anomena samsara: donar voltes al món d’il·lusions. Quan prenem consciència d’això, és quan ens orientem vers la Via. És el que anomenem bodaishin, i comencem a practicar zazen.

En zazen, hem de vigilar molt a no continuar seguint la mateixa manera de funcionar, és a dir, a no aferrar-nos als objectes de desig que sorgeixen, a no donar voltes als pensaments, a no funcionar amb el mental dualista que discrimina sense parar, entre el que desitja i el que no vol, entre el que li agrada i el que no li agrada. És important que aparegui un altre funcionament de la ment. Per això ens deixem absorbir totalment per la concentració en el cos, en la millor postura que puguem, sense crear tensions al cos. Estar simplement asseguts en calma. Limitar-nos a inspirar i expirar tranquil·lament pel nas, i estar plenament presents al que passa a cada instant. En aquesta pràctica, no estem esperant cap cosa, ni volem obtenir cap cosa.

alt

Sobretot, no hem de considerar aquesta pràctica com un exercici en previsió d’un futur despertar. Zazen no és un exercici. Com deia el Mestre Dogen, zazen és la pràctica-realització del despertar. És una revolució total del funcionament del cos i de la ment, que es produeix quan ja no ens aturem en cap pensament, en cap objecte. Realment en tenim prou amb estar només asseguts.

És entrar en contacte amb aquesta dimensió de la vida en la qual no hi ha necessitat d’afegir alguna cosa, ja que comprenem íntimament que no li falta res a aquesta qualitat d’ésser, només asseguts, aquí i ara. Aleshores, en aquesta manera de seure, havent deixat de perseguir cap objecte, sense discriminar entre el que volem i el que no, el que ens agrada i el que no, la nostra ment deixa de crear separacions i se’ns apareix el sentit de la nostra unitat profunda amb tots els éssers.

I fins i tot si no en tenim consciència, això es fa realitat en la mateixa pràctica. Per aquesta raó, durant zazen estem finalment en pau. No som en el tenir, en la voluntat d’acumular, som en la qualitat de l’ésser que no depèn de res. És el que ens ha estat donat en el mateix origen de la nostra vida. A part d’això, sovint ens comportem com si haguéssim de fer mèrits per ser aquí, per tenir el dret de viure en aquest planeta, com si a la nostra existència li faltés alguna cosa. En canvi, sentir-se un amb tots els éssers, un amb tot l’univers, aboleix aquesta sensació de mancança.

Ens podem alegrar de la felicitat dels altres, podem sentir compassió pels que sofreixen. El sentit de la nostra vida és simplement el fet de donar confiança als altres en aquesta capacitat de retrobar la pau de l’esperit, la claredat, en la pràctica d’aquest simplement seure, que ens harmonitza amb el Dharma, és a dir, el fonament de l’existència de tots els éssers. Estar plenament asseguts és estar més enllà de l’abans i del després, del naixement i de la mort, experimentar l’eternitat en aquest instant, ja no ser esclau del temps, sinó dominar-lo, perquè el temps és l’ésser.

En zazen, retrobem aquesta unitat profunda amb la nostra naturalesa de buda, que està més enllà del naixement i la mort. Experimentar això, és el que anomenem nirvana, l’extinció de totes les causes de sofriment, que estan lligades a la nostra ignorància. Zazen il·lumina aquesta ignorància i ens revela el que en realitat som des de sempre. Per això tenim la sensació de tornar a casa després d’haver errat durant molt de temps per tota mena de camins.

Però aquest retorn no significa tancar-se a casa, replegar-se dins el niu, sinó tot el contrari, continuar el camí, però no buscant una altra cosa en una altra banda, sinó compartint la joia d’estar realment aquí i ara amb tots els éssers.

Etiquetes: Roland Yuno Rech

Imprimeix Correu electrònic

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline