Traducció dels sutres

Traducció dels sutres

Aquí trobareu la traducció dels sutres que s’utilitzen més sovint en les cerimònies de la nostra sangha.

- Hannya Shingyo (Sutra del cor de la Perfecta Saviesa)

- Takkesa Ge (Sutra del Kesa)

- Shigu Seigan Mon (Els Quatre Grans Vots)

- Sandokai (Harmonia entre diferència i igualtat)

- Hokyo Zanmai (El Samadhi del mirall preciós)

- Ji Ho San Shi (Dedicatòria)

- Gyohatsu Nenju (Sutra dels àpats)

- Eko Fueko (Invocació universal)

- Gojushichi Butsu (Els 57 Budes i Patriarques)

- Fuzanzazengi (Ensenyament del zazen)

Hannya Shingyo

Sutra del cor de la Perfecta Saviesa que permet anar més enllà

El Bodhisattva de la Gran Compassió, Avalokiteshvara, en practicar profundament la perfecta saviesa, veu que els cinc agregats (1) no són més que vacuïtat, i s’allibera de tot sofriment.

Shariputra: els fenòmens no són diferents de la vacuïtat, i la vacuïtat no és diferent dels fenòmens.

Els fenòmens són vacuïtat, la vacuïtat és els fenòmens. La forma, la sensació, la percepció, els objectes mentals i la consciència són igualment vacuïtat.

Shariputra: totes les existències són vacuïtat. Totes són sense naixement, ni extinció, ni pures, ni impures, ni augmenten, ni disminueixen.

Així, en la vacuïtat no hi ha forma, ni sensació, ni percepció, ni ideació, ni consciència; ni ull, ni orella, ni nas, ni llengua, ni cos, ni ment. No hi ha color, ni so, ni olor, ni gust, ni tacte, ni pensament. Així, en la vacuïtat no hi ha domini dels sentits, ni consciència.

No hi ha ignorància, ni extinció de la ignorància; no hi ha il·lusió, ni cessació de la il·lusió. No hi ha vellesa, ni mort; ni cessació de la vellesa, ni cessació de la mort. No hi ha sofriment, ni causa del sofriment; ni alliberació del sofriment, ni via que condueixi a l’alliberació del sofriment. No hi ha saviesa, ni profit, ni no-profit.

És per aquesta saviesa il·limitada, que no hi ha obstacles en la ment del bodhisattva, no hi ha por, ni temor, i tota il·lusió i tot aferrament s’allunyen. Així pot arribar a la realitat última, el nirvana.

Tots els budes del passat, del present i del futur han obtingut el suprem alliberament, gràcies a aquesta gran i il·limitada saviesa.

De manera que hem de comprendre que l’Hannya Haramita és el gran mantra universal, el gran mantra refulgent. El més elevat i incomparable de tots els mantres. Aquell que extingeix tots els sofriments. És el mantra veritable. L’essència de l’autèntica veritat.

Aquest mantra proclamat per Hannya Haramita, diu així:

“Anem, anem, anem junts, anem junts més enllà del més enllà, fins a la realització última.”

Aquest és el Sutra del cor de la saviesa.

[1] agregats: forma, sensació, percepció, formacions mentals, consciència.

(retorn a la llista)  

Takkesa Ge

El Sutra del Kesa

Oh, vestit de la gran alliberació,

kesa del camp de la felicitat il·limitada,

rebo amb fe l’ensenyament de Buda,

per ajudar tots els éssers sensibles.

(retorn a la llista)  

Shigu Seigan Mon

Els Quatre Grans Vots

Per nombrosos que siguin els éssers,

faig el vot d’ajudar-los tots.

Per nombroses que siguin les il·lusions,

faig el vot de vèncer-les totes.

Per nombrosos que siguin els Dharmes,

faig el vot d’obtenir-los tots.

Per perfecta que sigui la via de Buda,

faig el vot de fer-la realitat.

(retorn a la llista)  

San Do Kai

Harmonia entre diferència i igualtat

L’esperit del gran savi de l’Índia s’ha transmès

íntimament de l’Est a l’Oest. 

Les persones poden ser brillants o mediocres,

però els ancestres de la Via no són del nord, ni del sud. 

La font espiritual brilla a la llum del dia,

els ramals del riu s’endinsen en la foscor.

Aferrar-se als fenòmens és viure en la il·lusió.

Però pensar que tot és igual,

no és el veritable despertar. 

Els objectes dels sentits es relacionen entre si, o no es relacionen.

Si es relacionen entre si, els unim;

si no es relacionen, cada un es queda al seu lloc. 

Allò que veiem, varia en forma i qualitat;

els sons poden ser agradables o molestos.

La foscor mescla el que és pur i el que és impur;

La llum distingeix el que és pur del que és impur.

Els quatre elements retornen a la seva naturalesa,

com un infant torna sempre a la seva mare. 

El foc escalfa, el vent es mou,

l’aigua mulla, la terra és sòlida.  

Ull i visió, orelles i sons,

nas i olor, llengua i gust.

Les fulles creixen segons

les arrels que tenen.

El tronc i les branques comparteixen

la mateixa essència,

noble i vulgar no són més que paraules.

En la llum hi ha foscor,

però no la prengueu per foscor.

En la foscor hi ha la llum,

però no la vegeu com a llum.

Llum i foscor

s’oposen entre si,

com el peu del davant i

el peu del darrere quan caminem. 

Cada cosa té el seu mèrit,

el seu lloc i la seva funció.

Fenòmens i existència,

encaixen com tapadora i recipient, 

com la fletxa i la llança.

Compreneu-ne el sentit,

sense utilitzar les vostres categories personals.

  

Si no comprenem la Via

sota els nostres peus,

com pretenem conèixer

el Camí que tenim al davant?

Quan avancem en la pràctica,

no hi ha ni proper, ni llunyà.

Nomes la confusió crea obstacles,

com muntanyes i rius. 

Als qui cerqueu el camí,

us ho prego,

no deixeu passar en va

els dies i les nits.

(retorn a la llista)  

Hokyo Zanmai

El samadhi del mirall preciós

Sense error, sense dubte, així és el Dharma.

Buda i els mestres de la transmissió no n’han parlat.

Però vosaltres el podeu obtenir ara mateix.

Per això, us ho prego, protegiu-lo amb força.

Els flocs de neu es dipositen sobre la safata de plata.

La claror de la lluna embolcalla l’agró blanc a la llacuna.

Són imatges similars, però no idèntiques,

quan ens hi apropem en veiem la diferència.

El significat no és en les paraules,

és el moment decisiu el que el fa aparèixer.

Si ens aferrem a les paraules, caiem en la seva trampa.

Si evitem les paraules, quedem estancats en el dubte.

Refusar o aferrar-se a les paraules és un error,

perquè són com un foc encès: útils i perilloses.

Descriure-ho literalment és embrutir-ho.

En la foscor de la nit brilla intensament,

però queda ocult a la llum del dia.

És la font que tot ho origina,

la que talla l'arrel del sofriment.

Encara que no hagi estat creat,

ni transcendeixi les paraules,

és com el mirall preciós,

la forma i el reflex es miren.

Vosaltres no sou el reflex,

però el reflex sou vosaltres.

Com el nadó quan arriba al món,

proveït amb els cinc sentits:

ni ve, ni se’n va,

ni apareix, ni es queda,

ta-ta-ta...vol dir alguna cosa?

Realment no ho diu,

el seu llenguatge no és precís.

Quan el trigrama "foc" es dobla,

Les línies internes i externes interactuen,

posades l'una sobre l’altra són tres,

transposades esdevenen cinc,

com els gustos de la planta chisso (dels cinc gustos),

o els braços de vajra.

Harmoniosament units pel mig,

el cant i el tambor s'acompassen.

Tornem-nos íntims amb la font,

entreguem-nos a la Via,

contemplem el paisatge,

i gaudim del camí.

Respectem-ho sense refusar-ho,

és natural i subtil,

no és ni ignorància, ni despertar,

contra causes i circumstàncies

es manté serè i lluminós.

És tan pur que entra on no hi ha espai,

és tan vast que transcendeix tota dimensió.

Només que ens desviem el gruix d’un cabell

perdem l’harmonia de la ment.

Hi ha l’escola del despertar abrupte,

i la del despertar gradual, 

i es diferencien perquè cada una 

té el seu mètode, la seva ensenyança.

Tant si comprenem com no

els ensenyaments i les seves doctrines,

la realitat no deixa de fluir.

En calma sense les regles,

en excitació quan les tenim.

És com ser un cavall al carruatge,

o una rata oculta en la foscor.

Els antics mestres, en compadir-se dels homes,

els han ofert el Dharma,

perquè a causa de la seva visió errònia,

confonen el blanc amb el negre.

Quan la il·lusió s’esvaeix, en aquell mateix instant,

cadascú pot comprendre per si mateix.

Si desitgeu seguir

i harmonitzar-vos amb les antigues traces transmeses;

us ho prego, observeu amb atenció

l’exemple dels savis antics.

Un arbre que es remunta a més de deu kalpes.

Es com la feblesa del tigre,

o la coixesa del cavall.

Els que senten la mancança,

es compren roba i objectes cars.

D’altres, amb una visió més àmplia,

es veuen a si mateixos com un bou blanc.

El mestre Hiei, per la seva tècnica elevada,

podia encertar un ull de bou a cent metres.

Però quan les fletxes topen en ple vol,

pot tractar-se només de tècnica elevada?

L’home de fusta comença a cantar,

la dona de pedra s’alça i balla.

Els ministres serveixen el seu rei,

el fill obeeix el seus pares.

Desobeir és contrari al deure filial,

els que no segueixen no són veritables ministres.

Practiqueu discretament, sense exhibir-vos,

encara que sembleu bojos o idiotes.

Continueu així i esdevindreu mestres de mestres.

(retorn a la llista)  

Ji ho san shi

Dedicatòria

A tots els budes del passat, del present i del futur, en les deu direccions. A tots els bodhisattves i els patriarques. El Sutra de la Gran Saviesa que permet anar més enllà.

(retorn a la llista)  

Gyohatsu Nenju

Sutra dels àpats

Buda va néixer a Kapilavastu, va despertar a Magadha.

Va ensenyar a Varanasi, i va entrar en el nirvana a Kushinagara.

Ara obrim els bols del Tathagata, per tal que aquell que dóna, el que rep i allò que és donat, puguin ser alliberats de qualsevol aferrament, i obtenir l’alliberació amb tots els éssers sensibles.

Veneració a la puresa il·limitada del Buda Vairocana, a la forma acomplerta del Buda Amitabha, i a la forma manifestada del Buda Shakyamuni.

Veneració a Maitreya, el Buda del futur.

Veneració a tots el Budes del passat, del present i del futur, en les deu direccions. Al Sutra del Lotus de la Llei del Gran Vehicle.

Veneració a Manjushri, gran Bodhisattva de la saviesa.

Al gran i perfecte Bodhisattva Samantabhadra. Al Bodhisattva de la gran compassió, Avalokiteshvara. Als innombrables bodhisattves, a tots els patriarques i a la Gran Saviesa, que permet anar més enllà.

En primer lloc: hem de reflexionar sobre com ens han arribat aquests aliments. El nostre agraïment es dirigeix a tot allò que hi hagi contribuït.

En segon lloc: en rebre aquest do, hem de verificar si les nostres virtuts i la nostra pràctica veritablement ho mereixen.

En tercer lloc: hem de tornar a la condició normal de la ment, ser lliures de tota cobdícia i avidesa.

En quart lloc: hem de menjar aquests aliments per a la salut del nostre cos.

En cinquè lloc: prenem aquests aliments per perfeccionar-nos en la via de Buda.

Per a tots els esperits famèlics, ofereixo ara aquests aliments, que penetrin tot l’univers sencer. Espero compartir-los amb vosaltres.

Als Tres Tresors: Buda, Dharma, Sangha, a tots els que ens han ajudat, als nostres pares, als nostres mestres, a la humanitat sencera, a tots els éssers que sofreixen, i que són presoners dels sis mons transitoris, i que no poden alliberar-se ells mateixos, que aquests aliments puguin servir a totes les existències de l’univers.

Primer, mengem per tallar tot el mal. Segon, per fer el bé; i tercer, per salvar tots els éssers sensibles.

Actualitzem junts la Via del Buda.

Amb aquesta aigua rento el meu bol. L’aigua té el gust del nèctar celest, en faig ofrena a tots els morts i a tots els que sofreixen en llur infern, perquè apagui llur set, com la rosada del matí.

En aquest món d’il·lusió, buit i impermanent, que puguem existir amb la puresa del la flor de Lotus, enmig de l’aigua fangosa. Res no depassa l’esperit il·limitat.

Per això, inclinem-nos davant Buda.

(retorn a la llista)  

Eko

Dedicatòria

Implorem humilment la vostra veritable compassió i el vostre despertar.

Després d’haver cantat el Sutra de la Gran Saviesa (o qualsevol altre sutra cantat), dediquem aquesta cerimònia a cada un dels següents grans mestres, a fi d’expressar la nostra gratitud per llur compassió:

Al Buda Shakyamuni, mestre principal i pilar de l’Ensenyament, que és una gran benedicció, al gran mestre Bodhidharma, ancestre fundador, al gran mestre Eihei Dogen, ancestre de l’Escola, al gran mestre Keizan Jokin, a cadascun dels grans mestres de les generacions passades, i també al gran mestre Somon Kodo, al gran mestre Mokudo Taisen [...] expressem el nostre reconeixement.

Preguem per la felicitat de tots els participants de la pura assemblea, vinguts avui al temple de  [...] a practicar zazen.

(retorn a la llista)  

Fueko

Invocació Universal

Que els mèrits d’aquest recitat penetrin tots els éssers, per tot arreu, per tal que tots nosaltres, els éssers sensibles, puguem fer junts realitat la via de Buda.

(retorn a la llista)

(retorn a la llista)  

Gojushichi Butsu

Els 57 Budes i Patriarques

Implorem humilment la vostra veritable compassió i el vostre despertar. Després d’haver cantat el Sutra de la Gran Saviesa (o qualsevol altre sutra cantat), dediquem aquesta cerimònia a cada un dels següents mestres, a fi d’expressar la nostra gratitud per llur compassió.

El gran mestre Buda Vipashyin

El gran mestre Buda Shikhin

El gran mestre Buda Vishvabhu

El gran mestre Buda Krakuchanda

El gran mestre Buda Konagamana

El gran mestre Buda Kashyapa

El gran mestre Buda Shakyamuni

El gran mestre Mahakashyapa

El gran mestre Ananda

El gran mestre Shanavasa

El gran mestre Upagupta

El gran mestre Dhritaka

El gran mestre Micchaka

El gran mestre Vasumitra

El gran mestre Buddhanandi

El gran mestre Buddhamitra

El gran mestre Parshva

El gran mestre Punyayashas

El gran mestre Asvaghosha

El gran mestre Kapimala

El gran mestre Nagarjuna

El gran mestre Kanadeva

El gran mestre Rahulata

El gran mestre Sanghanandi

El gran mestre Gayashata

El gran mestre Kumarata

El gran mestre Jayata

El gran mestre Vasubandhu

El gran mestre Manorhita

El gran mestre Haklenayashas

El gran mestre Aryasimha

El gran mestre Basiasita

El gran mestre Punyamitra

El gran mestre Prajnatara

El gran mestre Bodhidharma

El gran mestre T’ai-tsu Hui-k’o

El gran mestre Chien-chih Seng-ts’an

El gran mestre Ta-i Tao-hsin

El gran mestre Ta-man Hung-jen

El gran mestre Ta-chien Hui-neng

El gran mestre Ch’ing-yuan Hsing-ssu

El gran mestre Shih-t’ou Hsi-ch’ien

El gran mestre Yüeh-shan Wei-yen

El gran mestre Yün-yen T’an-shen

El gran mestre Tung-shan Liang-chieh

El gran mestre Yün-chü Tao-ying

El gran mestre T’ung-an Tao-p’i

El gran mestre T’ung-an Kuan-chih

El gran mestre Liang-shan Yüan-kuan

El gran mestre Ta-yang Ching-hsüan

El gran mestre T’ou-tzu I-ch’ing

El gran mestre Fu-jung Tao-k’ai

El gran mestre Tan-hsia Tzu-ch’un

El gran mestre Chen-hsieh Ch’ing-liao

El gran mestre T’ien-t’ung Tsun-chüeh

El gran mestre Hsüeh-tou Chih-chien

El gran mestre T’ien-t’ung Ju-ching

El gran mestre Eihei Dogen

El gran mestre Koun Ejo

El gran mestre Tettsu Gikai

El gran mestre Keizan Jokin

El gran mestre Somon Kodo,

El gran mestre Mokudo Taisen,

i desitgem el benestar de tots els membres d’aquest dojo.

(retorn a la llista)

Fukanzazengi

Ensenyament del zazen

Cerquem la veritat quan, de fet, aquesta ho penetra tot. Per què  hauríem de recolzar-nos en la pràctica i en l’experiència? L’autèntic vehicle, el Dharma, existeix naturalment.

Per què hauríem d’esforçar-nos en estudiar-lo? A més, la naturalesa de Buda està més enllà de la pols del món. Qui podria creure que existeix un mitjà per a desempolsar-la? Si, en general, no ens allunyem gaire de la condició normal: de què serveix un entrenament rigorós?

Tanmateix, només que hi hagi una desviació d’una centèsima o d’una mil·lèsima, ens allunyem tant com ho està el cel de la terra. Si es manifesta la més petita preferència o la més petita antipatia, l’esperit es perd en la confusió. Orgullosos de la nostra comprensió y sadollats de realització, creiem veure la naturalesa de les coses i estar en possessió de la veritat, hem adquirit un zel capaç de penetrar el cel. Estem vagant per remotes esferes intel·lectuals, tractant d’entrar-hi amb el pensament quan, en realitat, hem perdut completament el vigorós camí que fa sorgir la naturalesa de Buda.

¿És necessari que parli de Buda, que posseïa el coneixement innat? Encara se sent la influència dels sis anys que va viure assegut en lotus, en una immobilitat total. I de Bodhidharma, el transmissor de la postura de zazen, de qui fins avui es conserva el record dels seus nou anys de meditació davant d’una paret. Si ha estat així amb els sants de l’antiguitat, per què els homes d’avui no haurien de poder fer el mateix esforç?

En conseqüència, heu d’abandonar una pràctica fonamentada en la comprensió intel·lectual, que corre darrere les paraules i les segueix al peu de la lletra. Heu d’aprendre a fer mitja volta i dirigir la vostra llum vers l’interior, per il·luminar la vostra veritable naturalesa. El cos i l’esperit s’esvairan per si mateixos, i apareixerà el vostre rostre original. Si volem aconseguir el que és inefable, hem de practicar el que és inefable ara mateix.

Per a practicar el zen convé una cambra silenciosa. Mengeu i beveu sòbriament. Rebutgeu tot compromís i abandoneu qualsevol assumpte. No penseu: “Això està bé, això està malament.” No prengueu partit ni a favor, ni en contra. Atureu tots els moviments de la ment, voluntat i consciència. No jutgeu imatges, pensaments, ni reflexions. No tingueu cap desig de tornar-vos Buda. Si no ho féssiu així, quina diferència hi hauria entre seure o estirar-se?

Estenem una catifa en el lloc on ens asseurem, i hi col·loquem un coixí rodó al damunt, podem seure en la postura del lotus complet, o en la postura del mig lotus. Per seure en la postura completa del lotus, primer posem el peu dret sobre la cuixa esquerra, després posem el peu esquerre sobre la cuixa dreta. Per seure en la postura del mig lotus, posem simplement el peu esquerre sobre la cuixa dreta.

Vestim-nos amb roba folgada i neta. Aleshores posem la mà dreta sobre el peu esquerre, i la mà esquerra sobre el palmell de la mà dreta. Els polzes es toquen i es recolzen mútuament. Asseguem-nos correctament amb l’esquena recta. Sense inclinar-nos ni a l’esquerra, ni a la dreta, ni endavant, ni endarrere. Les orelles han d’estar alineades amb les espatlles i el nas alineat amb el melic, posem la llengua contra el paladar y mantinguem els llavis i les dents tancades, mantinguem els ulls oberts, respirem suaument pel nas. Quan ja s’ha estabilitzat la postura asseguda, fem una exhalació completa i ens balancegem a esquerra i a dreta. Asseiem-nos immòbils com muntanyes, i amb el pensament mes enllà del pensament. Com podem pensar mes enllà del pensament? És diferent de pensar. Aquest és justament el punt clau del zazen.

El zazen de què parlo no és només l’aprenentatge de la concentració, es la pacífica i joiosa porta del Dharma, és la pràctica i experiència d’un despertar perfecte. Zazen és la manifestació de la realitat última. Trampes i trames no el podran aconseguir mai. Així que hagueu obtingut el seu cor, sereu semblants al drac quan entra a l’aigua, i semblants al tigre quan s’endinsa a la muntanya. Recordem que mentre practiquem zazen, es manifesta el Dharma veritable, que ens deslliura de l’ensopiment i de la distracció.

Quan ens aixequem, ho fem movent-nos lentament, incorporant-nos calmadament, no ho hauríem de fer amb presses o violentament. Veiem que en el passat, aquells que transcendiren el comú i transcendiren el sagrat, i aquells que van morir asseguts o dempeus, confiaven plenament en el seu poder. Encara més, l’obertura a la il·luminació, en l’avinentesa produïda per un dit, una pal de bandera, una agulla, o una maça; l’acompliment de la realització gràcies a un caçamosques, un puny, un bastó o un crit, no pot ser mai comprès pel pensament dualista de l’home. Com es podria conèixer per poders místics, o per pràctica i experiència? Està més enllà del que l’home sent i veu, ¿no és, potser, un principi anterior als coneixements i a les percepcions?

Dit això, tant se val que se sigui intel·ligent o no. No hi ha diferència entre l’estúpid i l’espavilat. Quan ens concentrem amb una ment unificada en la pràctica de zazen, això es vertaderament seguir la Via. La pràctica-experiència és pura per naturalesa. Les accions són més justes i constants, és una qüestió de quotidianitat.

En general, tant a l’Índia com a la Xina, i en totes direccions, practiquen la postura de Buda, i només son indulgents en els respectius rituals religiosos. Tots són fervorosos devots de la meditació asseguda, i s’hi entreguen calmadament. Malgrat que es digui que hi ha tantes diferències com homes, tots segueixen la Via de la mateixa manera, practicant zazen. Per què abandonar el seient que us és reservat a casa, per errar per les terres polsegoses d’altres reialmes? Un sol pas en fals i ens separem del moment present. Hem tingut la sort única de néixer en forma humana. No perdem el temps. Aportem la nostra contribució a l’obra essencial de la Via de Buda. Qui buscaria un plaer inútil en la flama sorgida del sílex? Forma i substància són com la rosada damunt l’herba, el destí és com un llamp; s’esvaneixen en un instant.

Jo us imploro, nobles amics, a aprendre de l’experiència. No ens acostumem a les imatges, que després fan que ens desmaiem davant d’un drac real. Esforcem-nos devotament en cercar la veritat que és accessible directament. Reverenciem aquells que s’han dedicat a l’estudi sense intenció de profit. Harmonitzem-nos amb la budeïtat dels budes. Siguem merescuts successors del samadhi dels patriarques. Si practiquem així molt de temps, esdevindrem com ells mateixos. La casa del tresor s’obrirà naturalment i serem lliures de rebre-ho i usar-ho segons el lliure albir.

Imprimeix Correu-e

Cookies make it easier for us to provide you with our services. With the usage of our services you permit us to use cookies.
Ok Decline