La Via és sota els nostres peus

Extracte del llibre "Le Vent Pur", del Mestre Yuno Rech, recull d’ensenyaments (kusen) donats durant la sesshin, sobre el Denko-Roku del Mestre Keizan.

Sesshin de Maredsous, novembre de 2004 i de Schlagstein, febrer de 2003

La Via és sota els nostres peus.
En aquesta sesshin us parlaré de la transmissió de l’essència del zen, entre el Mestre Toshi Gisei i Fuyo Dokai, que esdevingué el quaranta-cinquè patriarca del nostre llinatge. Encara que aquesta transmissió es va produir a la Xina, en el segle XI, l’experiència que va ser transmesa és completament actual. Expressa exactament l’essència de la nostra pràctica, la d’aquí i ara, en aquesta sesshin.

Fuyo Dokai, que es va convertir en deixeble de Toshi Gisei, un dia li va preguntar:
-Les paraules d’ensenyament dels budes i dels patriarques són com el te i l’arròs, però hi ha alguna cosa més per ajudar els éssers?

Toshi Gisei va contestar:
- El poder de l’emperador depèn dels emperadors del passat?

Fuyo Dokai era a punt de contestar, però Toshi Gisei li va posar el seu hossu contra la boca, i li va dir:
- Quan has començat a pensar, t’has merescut immediatament trenta cops de kyosaku!
I en aquest moment precís Fuyo Dokai va despertar profundament.

« Les paraules d’ensenyament del zen són com el te i l’arròs », és a dir, que fan referència a la realitat quotidiana de la nostra vida. Ensenyem com practicar zazen, com seure en la postura correcta, com respirar, com pensar sense aferrar-nos als pensaments, com concentrar-nos en el caminar durant kin hin, en els gestos de la cerimònia, en el samu, en estar completament present en el cos en tot moment, en fer cada cosa fins al final, sense esperar un mèrit personal, ni un benefici, simplement posant tota la nostra atenció i energia en la pràctica amb els altres. És, pròpiament, harmonitzar-nos amb la realitat última de l’existència.

No és una tècnica especial per obtenir la illuminació. No hi ha res amagat en l’ensenyament. Però, a vegades, hi ha qui creu que la pràctica només és un mitjà per obtenir el despertar, que estaria situat més enllà. I llavors practiquen, però mentre ho fan, esperen una altra cosa, tenen el cap a una altra banda. I buiden la pràctica del seu significat profund. Es queden sempre amb un dubte: és que no hi ha res més? És possible que només es tracti d’això? Segurament el satori està molt més enllà de l’acció de tallar verdures, o d’estirar la columna vertebral durant zazen... I dominats per la ment que sempre vol atrapar alguna cosa, creuen en una veritat amagada, com si se’ns estigués escapant contínuament alguna cosa. Però, precisament, l’ensenyament de Buda i de tots els patriarques és el d’abandonar aquesta ment, i de tenir-ne prou essent un amb cada acció, amb cada pràctica, i abandonar la idea que hi ha alguna altra cosa més enllà de la pràctica. Així, podem practicar amb una fe, una confiança profunda, i la pràctica es torna veritablement la cosa absoluta de la nostra vida, tal com és, a la qual no li falta res. Aquesta pràctica esdevé veritablement realització, és a dir, una reconciliació total amb un mateix. Podem deixar d’estar dividits entre un mateix que viu la vida present i l’espera d’una altra cosa, com si no n’hi hagués prou de ser totalment present aquí i ara.

Així doncs, durant aquesta sesshin, si us plau, concentreu-vos totalment en cada pràctica. Doneu-vos així l’oportunitat d’experimentar que no teniu necessitat de res més. Aquesta experiència pot, aleshores, continuar en tots els aspectes de la vostra vida quotidiana, per convertir-se en la vida absoluta. Així, cadascú pot trobar l’autèntica pau de l’esperit, i deixar d’errar per l’existència com un fantasma. Cadascú es pot trobar com a casa seva allà on es trobi, i cada dia és un bon dia. La vida, tal com és, és la vida vertadera. No cal sentir nostàlgia d’altres coses. Per a veure això, es tracta simplement de convertir la nostra mirada, de deixar de mirar lluny, perquè la Via existeix exactament sota els nostres peus, just aquí i ara.